l'Equip va arribar just per començar el partit així que quasi no va haver escalfament, això si retrobaments i temps per petar la xerrada sempre trobem el veterans.
Esperant la resta de companys mentre l'equip rival ja feia 5 minuts que esperava.
El "Torru" (molt motivat per cert) ni va escalfar!! Això de fer-la petar si que ho va fer!!
El començament del partit com sempre un quadre per part dels dos equips. Primers minuts de tocs, de primers xuts, per una banda i una altre, la veritat que veure un equip contrari al complet donar impressió i els primers comentaris eren de mirar de sortir concentrats i no pensar en la classificació del Cassenenc. Així va ser que en tres ocasions vam perforar la porteria contraria amb contraatacs no gaire ben portats però si ben finalitzats, i així vam anar sumant un darrera un altre i rotant jugadors, vam fer que el marcador és situés a falta de 5 minuts per finalitzar la primera part en un 0 a 6 molt significatiu.
Llavors va venir el "susto" de la nit, l'Eloi es veia envestit per un contrari que amb el parquet va relliscar i emportar-se per davant al "pupas" de l'equip. Un cop fort a les costelles que li van produir un ser mareig, no va passar d'aquí, però l'equip es va ressentir amb un certa relaxació fent que en una falta el Cassenenc inaugures el seu marcador.
A la mitja part comentari general de no baixar el ritme, però el Cassanenc amb unes ganes terribles de jugar i amb molta empenta va començar a pujar líneas defensives, a fer més pressió sobre el nostre atac, vam començar a fallar passades, a produir el conseqüent contraatac, i el David a tenir que començar a multiplicar-se perquè el constant corre-carrers va originar moltes oportunitats pels dos equips i un gran espectacle de xuts, "driblings", internades, jugades col·lectives de molt mèrit per part d'uns i d'altres, Hoquei Total!!! dirien uns, un sense sentit dirien uns altres, però que va fer que els dos equips no pensessin en el marcador i si en jugar i fer rodar la pilota sense parar, a més l'àrbitre va col·laborar en aquesta festa en un arbitratge permissiu i interrompent poc el joc, la veritat que s'ha d'aplaudir l’actitud del Cassanenc en no baixar el braços i seguir lluitant i corrent darrera la pilota fins l'últim segon, on fan fer el seu cinquè gol.
Un onze? Un set? un disset? o un 117? El que digui l'àrbitre...
Com dic a la crònica casi va passar inadvertit, felicitats!
Esperem en una pròxima ocasió acceptar la vostre proposta de sopar, gràcies companys Veterans!!
