La tensió i el que es jugaven els dos equips va fer veure una primera part molt dispotada i igualada, on el CPV començava el partit molt concentrat i ja el minut 3 s'avançava amb un gol del "Torru", però que rapidament era igualat pel Valldoreix amb un llençament escorat que el nostre porter no va estar gens encertat. El partit va continuar amb diferents atacs dels dos equips que van entrar en una part del partit on miraven de controlar la pilota i no perdre-la ràpid. Es van podruir llençaments al pal, jugades de contraatac, ben aturades pels dos porters que en aquesta part de l'encontre es van convertir en protagonistes. Així va arribar el segon gol del CPV, llençament de lluny del Parejo desviat pel Juanjo, fent mèrits a la pressió i l'intensitat dels atacs vilanovins.
Però una errada d'aquest jugador treient una falta molt ràpid és tallada pels davanters del Valldoreix que propicien una contraatac que acaba amb el dos a dos, quedaven encara 5 minuts per acabar el partit i tot estava molt igualat.
Llavors va arribar la primera decisió polèmica del partit. Fins aquell moment el Sr. Piqueras (arbitre del partit) no habia aplicat un criteri gaire raonable en l'aplicació de la volentarietat de tocar la pilota amb els peus o no. Hi habien succeït moltes accions fins aquell moment durant el partit i no habia xiulat cap, i faltan 3 minuts xiula penals per uns peus més que discutibles, a favor del CPV. Tot i les protestes el penal es llençat pel Juanjo i el transforma en el 3 a 2, resultat amb que s'arriva al descans.
La segona part es una altre història, una història que potser es repeteixi en més d'un partit. Ja ens va passar amb el Cubelles, on la mala sort va fer que no guanyessim el partit, però l'actitud dels jugadors no va ser la més esportiva. Ahir va passar el mateix tant uns com d'altres es vam dedicar a no jugar. Protestes, baralles, discusions, emputjades, insults, que podien acabar malament, per sort no va ser així, i encara que els jugadors del Valldoreix fessin un intent de marxar del partit abans d'acabar, aquest va finalitzar amb els jugadors implicats disculpant-se mutuament per l'acusació verbal extremada i per la simulació, que havia sigut l'acció que va encadenar tot el que va succeir desprès.
Els gols van ser en aquest període del "torru" amb un llençament desviat pels defenses del Valldoreix, fent el 4 a 2 i més tard fent una acció individual espectacular i posant el 5 a 2 a falta de 5 min. El Valldoreix va intentar pressionar en aquests últims minuts i va tenir com a fruit el 5 a 3 final.
En resum que ara que ve la part de la lliga on ens enfrontarem els equips més potents, em d'estar preparats per les provocacions i per les males maneres. Ahir va ser l'exemple clar de com un equip que volia i venia a guanyar un partit i quan va veure's superat, la seva manera d'afrontar la situació va ser la de no jugar, potser els jugadors vilanovins i vam col·laborar perquè així el crono corria més ràpid i ens afavoria (doncs nomès teniem un canvi i el cos aguanta el que aguanta) però veure les provocacions finals dels jugadors del Valldoreix fa pensar que això no serà ni la primera ni la última vegada que ens hi trobem. Crec sincerament que el resultat, la pressió de la classificació i la competittivitat de tots dos equips va fer que tots estiguessim més tensos del normal pel que tindria que ser un partit de veterans. Però, i aquí llanço una pregunta oberta a tots el veterans, a qui no li agrada guanyar? És pot guanyar de moltes maneres, potser ahir no va ser gens lluïda, però ara ja ha passat, els errors també ens han de fer veure que sobretot s'han de mantenir les formes i el respecte, i que en un joc de contacte, com és el hoquei patins, poden hi tenen que ser les entrades dures i les que potser menys agraden, pero sempre disculpant-se i amb el màxim de respecte possible. I crec que per part del veterans del CP Vilanova aquesta actitud i va ser en tot moment, sempre amb la disculpa per no ferir sensibilitats, i sempre amb respecte i no arribant a l'insult quan el partit era vist per fills i components d'un equip de nens de 6 anys de la base del Vilanova, que podien veure un mal exemple per part dels components dels dos equips.
Ànims a tots i Bones Festes!!!
El David abans de començar cuidant-se el genoll, que gran va estar ahir!!
Ens falten jugadors, així i tot som un pinya!!
Que fals. Com pot ser que cada cop que hem jugat contra vosaltres em acabat abans per basicament el comportament psicopata i malaltis del "senyor" Juanjo? El que mai fai res i sempre el peguen!!
ResponEliminaRealment el que volem es jugar i compartir una bona estona entre companys, i ens la porta fluixa guanyar o perdre. Reflexioneu que vol dir VETERANS i el que comporta, i més si us venen a veure el vostres fills.
Salut i bones festes.
Oriol
no et conec oriol,(si no es molt preguntar on jugues?)pero jo tambe estic ficada en el mon dels veterans i estic 100% d'acord amb tu,es vergonyos que amb la categoria que jugueu ens trobem amb persones, moltes persones amb un esperit de competivitat molt diferent al nostre,que guanyen amb trmapes, fan mal,es tiren en planxa a terra.... i que no esque una persona li tingui ¨mania¨esque tots el que l'em vist ens queixem del mateix.i lo mes fort qwue els petits que ens segueixen , que son esponges,es quedin amb aquesta mala manera de jugar a un esport que ens estimem.bones festes.
ResponElimina"amic" Juanjo, no se si ets tu l'encarregat d'escriure la crónica dels partits, o de dirigir aquest blog, però tan la crònica del partit contra el valldoreig com l'escrit inicial, és d'un cinisme brutal. Que la duresa ve derivada per part del valldoreig per guanyar el partit?
ResponEliminaVilanovins no heu entés de que es tracta la categoria de veterans. Aquí venim a jugar, a fer-ho el millor possible i a sopar. Juanjo Ferrer ets el típic que llença la pedra i després amagás la mà i et fas la victima. Ets un mal esportista, brut, protestont, marrollero i comediant i ja ni a prou de vendre la moto perquè aquest món del hoquei és molt petit i els de vilanova tothom els coneix.
Tenies el teu fill mirant com feies el pallasso a la pista, i la teva dona al costat insultant a tort i a dret.
La pròxima vegada que vagis a donar sang, no en donguis tanta, que no després no t'arriba al cap.
Tu diu un que estava a la pista, que te la cuixa marcada per una caricia teva, i un pómul inflat d'un cop de colze també teu.
Que et follin!!!!
Sr. Anònim (ja que ets tan covard que no ets capaç d'indicar el teu nom quan menteixes i insultes).
ResponEliminaEn primer lloc em presentaré em dic Miriam, sóc la dona del Juanjo Ferrer i la mare d'aquest nen del qual no és el primer cop que els jugadors dels Veterans del Valldoreix anomeneu (primer al facebook i ara aquí), i us demanaria si us plau que deixessiu de fer-ho (clar que pel que veig vosaltres no debeu ser pares perquè no en teniu ni idea del que deu ser la protecció al menor).
Noi em sap greu, però t'has enverinat amb el teu propi verí, del teu escrit nomès podem extreure tres conclusions: que l'enveja és molt dolenta, que ets un mal educat i que ets un mentider. Mal educat perquè acuses a un altre de fer el que tu has deixat plasmat en les teves paraules i mentider perquè desde la grada no va sortir ni un sol insult, de fet els únics insults que vàrem sentir nosaltres van ser els d'un company teu d'equip, o potser eres tu, quan estaveu sentats a la banqueta durant la segona part.
Mira et donaré un consell, deixa passar un dies, i quan tota aquesta rabia que portes dintre t'hagi desaparegut tornar a lleguir el teu escrit. Si el trobès barruer i fora de lloc, no et preocupis tots ens equivoquem en determinades ocasions, tens dues opcions disculpar-te o no. Si trobes que tornaries a escriure exactament el mateix tens un problema i probablement necessites ajuda externa ja que no és pot anar per la vida amb aquesta agresivitat verbal. Ara bé, si la teva opció és a part de pensar que el teu escrit és perfecte que encara és fluix i tens unes ganes tremendes de contestar-me a mi amb més insults i comentaris despectius, el teu problema és molt més greu i no crec que ni amb ajuda externa el puguis solucionar. Tu decideixes.
Bones Festes
Soy una de las madres que estuvieron viendo el partido el pasado viernes con su hija en las gradas. No he visto jugar en muchas ocasiones a Juanjo, pero igual que me parece que es una gran persona y un magnífico entrenador, creo que es un gran jugador de hockey y un gran deportista.
ResponEliminaNo sé muy bien a que vienen tantos reproches hacia un equipo, los veteranos del CP Vilanova y contra un jugador, Juanjo, cuando en todo momento jugaron limpio, marcaron los goles y nos proporcionaron a los espectadores un partido interesante. Los del Valldoreix jugaron igual de bien y marcaron lo que les dejó el portero del Vilanova, así que si no ganaron no tienen por qué estar inventando cosas que no son ciertas. Los jugadores del Vilanova no tenían ningún motivo para intentar hacer trampas como se está diciendo, por que desde el inicio del partido marcaron y se adelantaron en el marcador. En ninguna jugada Juanjo se mostró agresivo contra ningún jugador del otro equipo i sólo intentó calmar los aires cuando estos perdían un poco el control.
Y perdón que siga discrepando pero no conozco a ninguna mujer que se haya comportado de forma tan correcta como a la mujer de Juanjo. Estaba a medio centímetro de mi y en ningún momento insultó a nadie!!!
Creo que está bien querer ganar siempre, estés jugando en Veteranos, en Ok liga o en categorías inferiores pero cuando no se puede ganar por que el contrario es superior pues uno lo tiene que reconocer y dejar de inventar cosas. Algunos de los jugadores del Valldoreix podrían intentar escribir una novela que se les daría bien con tanta imaginación!! Felices fiestas a todos!!
Jejejejejejeje... Que bueno Miriam, creo que nadie lo podia decir más claro!!! Ah por cierto, soy la misma del escrito anterior y para vuestra información me llamo Tatiana y soy madre de la portera del equipo que entrena Juanjo. Como te digo en el anterior escrito, es un magnifico entrenador que cuando los niños por error hacen una falta a otro niño, les hace disculparse, que cuando juegan les inculca unidad, equipo y que aunque pierdan, con todo lo competitivo que es como jugador y entrenador, no les quita la sonrisa de la cara y les felicita!!! a ver si aprendemos!!
ResponEliminaBe,si es o no bona persona no ho sé perque només el conec de jugar contra ell a la pista. L'únic que se es que quan es posa els patins es transforma. Jo l'he patit i he rebut, m'ha insultat i m'ha amenaçat de partirme la cara i les mans. I això cada cop que juguem. I podria anomenar gent que ha rebut, i algún que li a partit la boca i l'hi ha fet saltar alguna dent. Arriba una edat en la que vols disfrutar i compartir , i hi ha gent que això no ho ha acabat d'entendre. Aquest és el gran problema, i per desgràcia en aquesta lliga en corren uns quants més. Això és tot. I per a meva part el públic pot dir el que vulgui, tant me fa quan estic jugant.
ResponEliminaOriol
Em sembla patètic que aquesta "persona" del Valldoreix excusi la seva derrota i impotència i la seva mala educació en que havia el fill a la grada. Si tant mira per els nens potser que controli el seu joc i les seves barroeres paraules i insults.
ResponEliminaSi jugar a hockey os suposa tan perill i risc per la vostra salut i el vostre físic millor que os dediqueu al parxis......
ResponEliminaOriol, Oriol, la teva credibilitat va menguant a cada paraula que escrius, o això, o resulta que tens lapsus de memòria i fonts d'informació poc fidedignes. Jo de tu deixaría d'inventar més històries, sobre amanaces, agressions i trencades de dents falses i em dedicaria a no se per exemple jugar a golf, que tambè és un esport on hi ha pal i pilota però com que no hi ha contacte no tindràs problemes de salut, o si els tens no li podràs carregar la culpa a un altre.
ResponEliminaMiriam
Oriol, ja canses...accepta la derrota i calla una miqueta, tal i com nosaltres varem callar quan al veure k perdieu el partit no paraveu d'escalfar-nos.
ResponEliminaBon Nadal.
Jordi.
Eps, Miriam, Eva i Jordi, que jo ja no he posat res més!!!
ResponEliminaI el que representa que es company meu ho dubto, ja que no sap ni escriure el nom del nostre club (Valldoreig)!! En fi res més.
I torno a desitjar-vos bones festes.
Oriol