Crònica: Per començar volem mostrar el nostre condol pel company i rival ahir la nit, Quico Salarich, per la mort del seu pare. Els seus companys van voler retre homenatge a la desaparició de citada persona portant a les camisetes un llaç negre.
 |
| Foto dels dos equips, que en tot moment van tenir un tracte excel·lent. |
Pel que fa a la part esportiva i tal com es va anunciar a la prèvia va ser un partit molt igualat, el qual es va decidir per petits detalls que al final haguessin portat al marcador a un empat, que vist el partit jugat hagués estat el més just.
La primera part nostre va ser bastant dolenta. Ells en canvi en una de les poques pèrdues de pilota que varem tenir ahir, van aconseguir el primer gol de la nit. Només portàvem 5 minuts de partit i el partit se'ns posava difícil.
 |
| Moments de defensa vilanovina durant la 1a part del partit. |
La defensa zonal dels de Blanes, ens va bloquejar el nostre atac, no ens aclaràvem i feiem atacs molt llargs i amb una finalització molt tova i poc efectiva, així i tot, tant el Miki com el Salva, els nostres jugadors d'àrea van tenir ocasions clares però un gran porter es van trobar una vegada i una altre que impedia els nostres gols.
Ells en canvi ho basaven tot en el llançament exterior, i algun contraatac, però a vegades la bona defensa i altres les intervencions d'un excel·lent Eduard, que una nit més va demostrar al gran nivell que està, i impedia que l'avantatge fos més de la que ja hi havia en el marcador
Finalitza la primera part amb un sol gol i amb la sensació que si hi anem una mica i som més intensos podem remuntar.
 |
| Inici de la segona part. |
I així va ser, vam anar tancant l'equip visitant en defensa, el llançament exterior funcionava millor, i les ocasions es repetien i en Quico, una vegada i una altre anava fent i protegint la seva porteria fent que no li fessim cap gol, fins que una bola tallada pel Salva al mig camp, la cedeix al Jose, que amb una arrossegada espectacular fa l'empat.
Un nou partit començava i nosaltres en estat de gràcia, vam seguir creant ocasions, mentre el Cuatro Vientos intentava protegir-se dels nostres atacs. Així a falta de 10 minuts un llançament exterior del Juanjo queda la pilota morta davant del Quico, que el Salva molt hàbilment fa introduir la pilota dins la porteria. Ja anem per davant. Els visitants a punt de complir el cicle de faltes i nosaltres també. Es preveien uns 5 minuts finals macos de jugar, com ho havia estat el partit fins llavors.
Però el que dictamina les regles no estava sent protagonista, com té que ser en un bon àrbitre. I això no podia ser. En un temps mort previ ja ens ho diem, estigueu preparats que té que fer alguna de les seves, perquè ningú et tota la segona part li havia recriminat res del que xiulava.
Incomprensiblement, ens anul·la un gol totalment legal desprès de elevar la pilota per darrere porteria, faltava poc i hagués estat la sentència. Per sort tenim primer que ells la falta acumulativa que repercuteix en falta directe. El Miki aquest cop no pot amb el Salarich. i en la següent jugada la nostre desena falta si que la transformen. Ens empaten faltant 3 minuts per acabar.
Era el més just per tots dos equips que havien tingut una part cadascú, però encara no en tenia prou amb tot el que estava passant al pista i el que xiulava que desprès d'una aturada de l'Edu que li queda sota el cos, i situat des de el mig de la pista, aixeca la mà per marcar booling. El jugador del Cuatro Vientos que estava a sobre del nostre porter va forçar per intentar moure la pilota i que l'àrbitre canvies de criteri i marquès gol. Doncs en comptes de xiular l'empenta al porter, va fer un intent d'apropar-se a la porteria però no, des de mig camp va xiular gol sense veure si la pilota estava dins la porteria. Quedaven 1 minut i poc... molt poc per poder reaccionar, així i tot vam tenir alguna acció dins l'àrea polèmica que no va acabar en res.
Al final, nosaltres molt enfadats per el tracte rebut i el Cuatro Vientos incrèduls pel regal rebut en forma de tres punts, quan potser el més just era l'empat.
El tercer temps amb els companys veteranuus va ser dels que fan que tot això que fem i que tant ens costa tingui algun sentit. Perquè ap art de competir legalment i amb esportivitat, aquesta lliga està feta per que hi hagi un esperit veterà i de companyerisme que segons per qui no ha d'existir.
Tres punts més que volen de les Casernes, i aquest amb un final molt semblant amb el que vàrem tenir amb el Noia, esperem que en el pròxim desplaçament a Congrès el dia 14 tornem a jugar com ahir durant alguns moments de la segona part i que sobretot els nostres davanters vegin més porteria, per això potser en aquell partit tindrem al Gerard i el Jordi, peces important en partits com ahir on el rival es tanca al darrere i costa molt trobar espais i ocasions.
