La tensió i el que es jugaven els dos equips va fer veure una primera part molt dispotada i igualada, on el CPV començava el partit molt concentrat i ja el minut 3 s'avançava amb un gol del "Torru", però que rapidament era igualat pel Valldoreix amb un llençament escorat que el nostre porter no va estar gens encertat. El partit va continuar amb diferents atacs dels dos equips que van entrar en una part del partit on miraven de controlar la pilota i no perdre-la ràpid. Es van podruir llençaments al pal, jugades de contraatac, ben aturades pels dos porters que en aquesta part de l'encontre es van convertir en protagonistes. Així va arribar el segon gol del CPV, llençament de lluny del Parejo desviat pel Juanjo, fent mèrits a la pressió i l'intensitat dels atacs vilanovins.
Però una errada d'aquest jugador treient una falta molt ràpid és tallada pels davanters del Valldoreix que propicien una contraatac que acaba amb el dos a dos, quedaven encara 5 minuts per acabar el partit i tot estava molt igualat.
Llavors va arribar la primera decisió polèmica del partit. Fins aquell moment el Sr. Piqueras (arbitre del partit) no habia aplicat un criteri gaire raonable en l'aplicació de la volentarietat de tocar la pilota amb els peus o no. Hi habien succeït moltes accions fins aquell moment durant el partit i no habia xiulat cap, i faltan 3 minuts xiula penals per uns peus més que discutibles, a favor del CPV. Tot i les protestes el penal es llençat pel Juanjo i el transforma en el 3 a 2, resultat amb que s'arriva al descans.
La segona part es una altre història, una història que potser es repeteixi en més d'un partit. Ja ens va passar amb el Cubelles, on la mala sort va fer que no guanyessim el partit, però l'actitud dels jugadors no va ser la més esportiva. Ahir va passar el mateix tant uns com d'altres es vam dedicar a no jugar. Protestes, baralles, discusions, emputjades, insults, que podien acabar malament, per sort no va ser així, i encara que els jugadors del Valldoreix fessin un intent de marxar del partit abans d'acabar, aquest va finalitzar amb els jugadors implicats disculpant-se mutuament per l'acusació verbal extremada i per la simulació, que havia sigut l'acció que va encadenar tot el que va succeir desprès.
Els gols van ser en aquest període del "torru" amb un llençament desviat pels defenses del Valldoreix, fent el 4 a 2 i més tard fent una acció individual espectacular i posant el 5 a 2 a falta de 5 min. El Valldoreix va intentar pressionar en aquests últims minuts i va tenir com a fruit el 5 a 3 final.
En resum que ara que ve la part de la lliga on ens enfrontarem els equips més potents, em d'estar preparats per les provocacions i per les males maneres. Ahir va ser l'exemple clar de com un equip que volia i venia a guanyar un partit i quan va veure's superat, la seva manera d'afrontar la situació va ser la de no jugar, potser els jugadors vilanovins i vam col·laborar perquè així el crono corria més ràpid i ens afavoria (doncs nomès teniem un canvi i el cos aguanta el que aguanta) però veure les provocacions finals dels jugadors del Valldoreix fa pensar que això no serà ni la primera ni la última vegada que ens hi trobem. Crec sincerament que el resultat, la pressió de la classificació i la competittivitat de tots dos equips va fer que tots estiguessim més tensos del normal pel que tindria que ser un partit de veterans. Però, i aquí llanço una pregunta oberta a tots el veterans, a qui no li agrada guanyar? És pot guanyar de moltes maneres, potser ahir no va ser gens lluïda, però ara ja ha passat, els errors també ens han de fer veure que sobretot s'han de mantenir les formes i el respecte, i que en un joc de contacte, com és el hoquei patins, poden hi tenen que ser les entrades dures i les que potser menys agraden, pero sempre disculpant-se i amb el màxim de respecte possible. I crec que per part del veterans del CP Vilanova aquesta actitud i va ser en tot moment, sempre amb la disculpa per no ferir sensibilitats, i sempre amb respecte i no arribant a l'insult quan el partit era vist per fills i components d'un equip de nens de 6 anys de la base del Vilanova, que podien veure un mal exemple per part dels components dels dos equips.
Ànims a tots i Bones Festes!!!
El David abans de començar cuidant-se el genoll, que gran va estar ahir!!
Ens falten jugadors, així i tot som un pinya!!
