Partit jugat amb molt de respecte per part de dos equips que es coneixen bé i que crec, estan una mica cansats de partits tensos i nerviosos. Ahir va ser un partit molt tranquil, només alterat per algunes decisions incomprensibles de l'arbitre, que com molt bons veterans vam reclamar, però sempre de bones maneres i amb educació, per què ahir feia molt de fred i com alguns jugadors a vegades no tenim el dia, els arbitres els hi pot passar el mateix.
El partit començava molt bé perquè en el primer atac el David engalta una cullera espectacular que ens posa per davant del marcador. A partir d'aquell moment hoquei control, molt de hoquei control cap dels dos equips volia que el partit fos un "corre-calles". Però en un dels pocs contraatacs clars que vam deixar fer ens empaten. I la següent jugada, en una de les poques errades defensives, ens fan el segon.
Temps mort, canvis i seguim fent el nostre joc que fins llavors ens feia controlar el partit, però no el marcador.
Decidim intentar xutar més de lluny davant la tancada defensa visitant, el Lluís va fer un d'aquests llançaments ras i potent tocant la xapa de la porteria sorprenent al porter cubellenc.
Eren els millors minuts per part nostre, i a poc d'acabar la primera part una bona combinació en atac estàtic acaba en una passada interior que el nostre pitxitxi, el Jordi transforma en el tercer del nostre compte.
I arriba un dels punts d'inflexió del partit. Fins llavors inadvertit. L'arbitre estava tenint una nit tranquil·la i plàcida, i a partir d'aquesta acció es va anar complicant la seva feina ell mateix. Aquesta acció va ser que havia sonat el clàxon del crono i no el va escoltar i una acció que hagués tingut que ser aturada per la finalització del temps va acabar en una oportunitat d'or per part del Cubelles que molt bé l'Eduard va parar i li va salvar d'una bona a l'arbitre per que si arriba a marcar el Cubelles, ....
La segona part segueix amb la mateixa tònica, el joc era lent previsible en els dos equips, però varem poder sorprendre al Cubelles amb un quart gol, una punxada des de mig camp de l'Oscar desprès de tocar molts sticks va acabar dins la porteria. Sort, picardia, ... no ho se però la qüestió era que estavem dos a munt i el Cubelles tenia que canviar la seva forma de jugar. Es van obrir més en defensa i això va tenir la seva recompensa amb més ocasions, però no eren clares i en canvi nosaltres en teniem alguna per part de l'Eloi i el Lluís. Així i tot en una d'aquestes un llançament de lluny toca el pal i entra i el Cubelles sembla que pot tornar el partit. Però va venir el cop de gràcia de l'arbitre. Xiulant un gol a favor del Cubelles inexistent. Que feia l'empat. Seguidament expulsa i xiula una falta directe a favor del Vilanova per compensar. Incomprensible.
No és el mateix regalar un gol, que donar una falta directe que has de transformar i que nosaltres no vàrem saber aprofitar.
Queden 10 minuts per endavant i l'empat al marcador va ser modificat amb un gran xut del Lluis, corregint la falta directa fallada anteriorment.
Encara que anéssim per davant del marcador estaven jugant a un ritme molt lent i només que el Cubelles l'incrementes nosaltres ens veuríem desbordats perquè portàvem un mes sense posar-nos els patins, per que el partit tenia un ritme molt lent, i perquè físicament el Cubelles arribava millor a tots els rebots, a totes les boles dividides... Així a falta de 3 minuts una sèrie d'errades col·lectives nostres, fan que d'un rebot, d'una mala passada, d'un xut mal despejat, de no defensar bé, ens empaten.
Fins al final el Cubelles va tenir més ocasions i més la pilota, però el marcador no es va moure.
Resultat just, encara que creiem que si haguéssim estat en un altre punt de la temporada i més rodats potser hages hagut un resultat diferent. Encara anàvem amb la "pàjara" dels Nadals.
Dimarts pròxim més i millor, en visita el CP Congrès.
 |
| Foto final amb els dos equips. |
 |
| Sopar de germanor, en el nostre racó de la història del Patí. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada