dissabte, 4 de febrer de 2012

12ena Jornada: Veterans CP Vilanova 4 - Barcino CT 2

Crónica del partit: Desprès de disfrutar de la victoria del CP Vilanova MOPESA, contra el Reus, i veure l'invasió de la pista pels nanos del club, per celebrar la classificació a la Copa del Rei, els dos equips veterans que tenien que jugar encara estaven en un núvol, pensant en la velocitat, la precisió i la juventud d'aquells jugadors que uns minuts abans es disputaven un partit de l'OK Lliga, enca que un d'ells i que no va trepitjar la pista seria un bon fitxatge per qualsevol dels equips veterans de les dues lligues ja que als seus 42 años segueix competint amb nanos que podien ser fills seus. Que gran és el "Negro Paez".

Parlant del partit. Primera part molt, molt i molt lenta, el Barcino va saber imposar un ritme lent al partit i així posar-se davant al marcador amb un gol ple de rebots. Els vilanovins que habien arribat amb un número major d'ocasions que els barcelonins veien que el seu esforç tenia que ser doble si volien els tres punts. En una d'aquestes el "Torru" es treu de la maniga un golàs, picant la bola en una rajola i on la "pantera" del Barcino que estava fent i que va fer un excel·lent partit no va poder aturar. Mitja part amb 1 a 1.
S'estava repetint l'història d'Esplugues amb la diferència que no estavem tant encertats.
Segona part: Canvi de defensa, més oportunitats per part dels Veterans del CPV, però en una contra, el David, torna a regalar un gol. Apretem més. El cansament comença a notar-se amb els jugadors del Barcino que venien sense canvis. Desena falta del Barcino, fallem però el rebot l'aprofita el Torru per fer l'empat.

Hi així van anar passant el minuts, i com anava semblava que acabaria perquè cap dels dos equips era capaç de fer gols, el fred i el cansament es feia molt present, però el punt d'inflexió va arribar llavors, la setmana passada va ser un canvi defensiu, aquesta setmana li tenim que donar les gracies a l'Antonio, que en un temps mort a falta de 8 minuts va amenaçar de tancar les llums, no ho va fer i en dos jugades individuals a falta de 6 minuts i 4 minuts per acabar del Juanjo, fant pujar el 4 a 2 final.

En aquests 8 minuts a part dels gols, van haber-hi oportunitats per els dos equips, parades espectaculars dels dos porters, jugades impressionants, protestes per perdues de temps, semblava un altre partit dins el mateix partit. La cla-cla que es va quedar amb mantes al pavelló va agraïr aquells minuts bojos, aplaudin als dos equips al final del partit i aquests tornant els aplaudiments.

Contents per haber tingut un partit tranquil amb el Barcino i d'haber disfrutat de la victoria ens vam anar a dormir, pensant que en 72 hores ens tornavem a posar els patins per jugar amb els del Calafell, que de ben segur ens esperan amb moltes ganes!
Antonio te debemos una, la victoria en parte también es tuya, GRACIAS!!!

2 comentaris:

  1. Juanjo ferrer con el 2 a 1 fallo una falta directa. y la primera parte ni se vio como siempre cuando no le salen las cosas.

    ResponElimina
  2. David, que con el 2 a 2 nos salvaste de más de un gol!!! que también quede dicho!

    ResponElimina

Arxiu del blog