divendres, 2 de març del 2012

14ena Jornada: HC Montbui 8 - Veterans CP Vilanova 2

Abans de començar estiraments i preperant stick, encara teniem al cap la festa de  Carnaval.
CRÒNICA: Primer minut, primer gol del Montbui. Minut 4, segon gol del Montbui. Aquí part de les claus del resultat final, els dos primers xuts van ser gol, i anar al darrera al marcador contra gent tan bona, i que toca, toca, toca, fregant el passiu, és molt complicat. 
Vam intentar-ho desprès d'aquests dos cops, però els pals i la gran actuació del porter local, van impedir que igualéssim el partit pel que fa el marcador, perquè per joc els dos equips realitzaven un joc bastant obert i que uns amb més paciència i els altres amb atacs més directes, quasi sempre la pilota acabava en un llançament, que els porters molt encertats durant aquest període van fer que no pugessin més gols al marcador.

Però la fatalitat va fer que en una pilota punxadeta a l'últim segon de la primera part, col·loques un marcador de 3 a 0 per finalitzar el primer període. Massa diferència pel que s'estava veient.

Marcador mitja part.
Agafant forces, pensavem encara amb la remontada, o per lo menys en igualar el marcador.
Aquest cop moral, semblava que el podríem superar, però els primers 5 minuts de la segona part van ser terribles. Com a l'inici del partit, al primer minut, gol, i al cap de dos, un altre. 5 a 0 i encara quedaven un 20 minuts per jugar. Moment complicat pels Veterans vilanovins, que desde el partit de Calafell no havien fet cap entreno, ni cap partit. Que han esta de vacances, esquiant, i de Carnavals, i no es excusa, es una realitat que quan portem un temps parats el primer partit que juguem estem perduts, sense xispa, ....
Els últims 15 minuts el CPV va obrir més les lineas de pressió, el cansament i també la relaxació per part del Montbui va fer que poguessim fer un parell de golets. El Jordi de penalti ( el Juanjo n’havia fallat una abans ), i el Juanjo aprofitant una dels molts contraatacs, en aquestes el Montbui, ens va fer el sisè i el setè.
L'últim gol un malentès va fer que a falta de 20 segons tos els jugadors menys dos, van començar a plegar veles per anar a sopar, mentre dos anaven a fer gol. Doncs això gol!! 8 a 2 final. Personalment crec que massa càstig pels Veterans del CP Vilanova, però en definitiva bon partit per part dels dos equips i molt bon ambient veterà.

La cara de la derrota, sense paraules, ànims David!! Sempre en una golejada hi ha qui surt perdent més que els altres, aquests són sempre els porters. Desde aquí vull donar ànims al nostre gran porter, magnífica persona i encara millor amic. Passarem millors moments junts David, 14 gols en dos partits no diu res, quan un desprès de 15 anys sense posar-se uns patins decideix tornar a posar-se'ls i a sobre de porter. Sempre seràs el nostre porter!!

Al final sopar de Veterans, gran botifarra, i grans postres, i com sempre converses d'antigues "batallitas". Com es nota que som Veterans!!!


1 comentari:

Arxiu del blog