Jornada 20: Veterans CP Vilanova 5 - CE Noia 5

Crònica: desprès de setmana santa que no teniem partit, i davant teniem el tercer classificat de la lliga, que està encapçalant la lliga de "los otros".
Ells amb un canvi, nosaltres amb la baixa del Miki. El nostre començament de partit i sobretot els primers 25 minuts van ser d'un nivell molt alt que va fer perdre els nervis a algun jugador visitant, fins i tot fer-se expulsar per protestar per la impotència de veure's superat pel joc local.

Els nostres primers atacs van finalitzar sempre amb llançaments a porteria i es veia com poc a poc ens apropàvem al gol. Així una combinació entre el Juanjo i el Jordi, fa que als 8 minuts de començar fem el primer de la nit. I poc desprès en una ràpida contra el Juanjo fa el segon, finalitzant una bona passada del Jordi, i quan faltaven encara uns 12 minuts per acabar la primera part fem el tercer en una altre bona combinació entre le Juanjo i el Jordi que acaba amb aquest introduint la pilota a la porteria del Nono, que estava intentant aguantar el seu equip en uns 15 primers minuts molt ben jugats per part nostre.
A partir d'aquí ells canvien la defensa, passant de la zona a una individual pressionant, així i tot seguim tenint ocasions molt clares, .., un pal del David, remats del Oscar i el Jordi molt a prop de porteria que para molt bé el porter,... un penal a favor que fallem....
Van ser un molt bons moments, només trencats per algun llançament exterior i per un pena en contra que molt bé l'Eduard va parar.
Inclòs a falta de 5 minuts amb l'auto-expulsió d'un jugador visitant, vam tenir superioritat, però no vam saber materialitzar amb gol aquesta superioritat numèrica.
El final de la primera part els va venir bé als de Noia, van agafar aire i sobretot van pressionar verbalment a l'àrbitre i inclòs el van amenaçar, sort van tenir que aquest no va voler complicar-se la vida expulsant a ningú, però aquesta estratègia els hi va sortir bé perquè la segona part la història va canviar.

Moments del partit on som clars dominadors.

L'inici de la segona part comença amb nosaltres fent rotació de jugadors, doncs a la primera part quasi no havíem canviat i el cansament era present en les nostres cames. Així que intentant superar la pressió dels jugadors visitants, tan l'Eloi com el Salva van tenir alguna oportunitat clara a la contra de marcar, però no va ser així i en una jugada sense perill, un llançament ras, es desviat pel Marc (jugador vilanoví a fincat a Sant Sadurní), que posa un 3-1, en el marcador que fa engegar les primeres alarmes. El joc s'endureix per part visitant i l'àrbitre que fins llavors estava passant quasi de puntetes pel partit, va començar a canviar el criteri i no començava xiular faltes que a la primera part si xiulava, en aquestes una falta en la pressió visitant no xiulada, aprofiten per muntar una contra i fer el 3-2, que sense fer res de l'altre món ens complicava el partit encara que seguim estant per davant del marcador.
El David en una de les moltes ocasions que varem tenir durant els últims 15 minuts del partit va fer el 4-2, que ens podria donar tranquil·litat. Però el partit estava llençat.
El Noia amb una pressió alta i amb entrades dures que l'àrbitre va permetre, va fer que els sortíssim del partit i no sapiguem gestionar les  entrades a des-temps o amb agressivitat dels visitants, així i tot vam tenir oportunitats i en una d'elles el David fa el 5-2 que semblava sentenciar.
Però a partir d'aquí l'àrbitre es va empassar el xiulet davant la defensa dura dels visitants i desprès de dos faltes clares i els seus contraatacs el Noia escurça la diferència a un gol.
Quedaven 4 minuts i demanem temps mort, on comentem que hem d'incrementar el nostre nivell defensiu i ser agressius, doncs l'àrbitre ho estava permeten.
Però no va caldre res d'agressivitat ni joc ni res de res, perquè amb una decisió molt polèmica l'àrbitre es va carregar tot el nostre treball durant 48 minuts. Doncs un llançament de lluny queda sota el cos de l'Eduard que para la pilota molt separat de la línia de gol, i incomprensiblement l'àrbitre situat al mig del camp va xiular gol. Terrible la injustícia, però per molt que vàrem protestar ell no va canviar d'opinió.
L'últim minut ho vam intentar, però sense sort i el Noia sense voler es va emportar un punt de les Casernes regalat per l'àrbitre i pels nostres errors quan vàrem tenir l'oportunitat de tancar el partit.

Foto final dels dos equips

Bon sopar i bones truites les que ens van preparar el Ñoño i la Carme!!

I ara el plat fort, dimarts Barcino i divendres amb el Cubelles, aquí ens hi va molt pel futur en aquesta lliga. Ahir teniem que estar contents per empatar amb el tercer classificat, però veient el partit i la possibilitat dels tres punts tan a prop vam sortir amb un gust de boca una mica trist, esperem que la pròxima setmana tinguem millor sabor de boca.