Jornada 21: Valldoreix HC 5 - Veterans CP Vilanova B 5

Crònica: Ahir a la nit es va disputar un partit amb molt de respecte, amb moltes alternatives i en definitiva un partit, que en un principi s'esperava d'alta tensió pels successos ocorreguts a la 1a volta, i que es va jugar amb total esportivitat i veterania. Com s'escau en una lliga de veterans.

El Josep buscant les fitxes, gran delegat i gran veterà! Per cert on està la fitxa del Torru?  Ha si no ha vingut!!

El David desprès d'estar missing va tornar, un golet i un bon cop el morros, no es pot demanar més!

Els companys del Valldoreix abans de començar, ells també tenien la seva tàctica.

El partit va començar amb un gol matiner del Valldoreix contra atacant una contra dels Veterans Vilanovins, semblava que un primer gol tant aviat podria desmuntar els plans vilanovins però no va ser així.

Per sorpresa dels mateixos veterans vilanovins com crec que els veterans del Valldoreix també, els visitants van realitzar una de les millors primeres parts de la temporada, control en atac, defensa ajustant-se bé, i el porter aturant els llançaments de l'equip local. Així al cap de 5 minuts i desprès que no és xiules uns peus (com sempre cada àrbitre que ens trobem aplica el reglament sobre aquesta norma a la seva manera) de la defensa vilanovina, en el conseqüent contraatac els vilanovins empaten mitjançant el Juanjo.

Cinc minuts desprès un llançament de lluny del Salvador, és desviat pel mateix jugador, fent el 1 a 2. I a partir d'aquí va venir 5 minuts espectaculars del veterans vilanovins, l'Eloi desviant una passada del Parejo, i aquest amb un gran xut de cullera col·loca en el marcador un 1 a 4 a falta de 8 minuts per acabar la part.
Aquí vam començar a temporitzar el temps, i potser va ser l'error, perquè a falta de menys de dos minuts ens fan el 2 a 4.
A la mitja part coincidim en que hem de ser més ofensius, que no em de temporitzar tant. Però els locals introdueixen a la pista un canvi que al final va ser decisiu, per les seves aturades. Canvi de porter. Aquest va evitar molts llançaments, moltes ocasions vilanovines que haguessin pogut fer ampliar la conte golejadora, i aquestes aturades va fer que l'equip local a  poc a poc aconseguís la remuntada. Primer el 3 a 4, desviant una "punxadeta" a l'àrea. Així i tot va tenir temps l'Eloi de fer el 3 a 5 que ens donava esperances d'arribar al final amb victòria, però la dinàmica era local, i van anar caient el gols, fins l'empat. Faltaven 4 minuts, i aquí va destacar el respecte per uns i per altres i tots dos equips apunt d'arribar al 1er cicle de faltes, van temporitzar esperant la desena falta, que no va arribar i que va permetre puntuar als veterans vilanovins en una pista on només a guanyat el totpoderós Montbui.

Foto final de partit, cansats, però contents pel partit realitzat.

Resumint contents, però amb la mateixa sensació que a Calafell, encara que aquell partit el vam empatar per un error nostre. Aquí va ser més la falta de recursos físics que fes que les forces ens fallessin a la segona part, i que ens haguéssim permès emportar-nos els tres punts.